dominàreu

Potser volíeu: dominareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /du.miˈna.ɾəw/
	balear /do.miˈna.ɾəw/, /du.miˈna.ɾəw/
Occidental:	/do.miˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

dominàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de dominar.

   [Vosaltres/vós] dominàreu o vau/vàreu dominar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dominar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] dominéssiu, dominésseu, dominàsseu, dominàssiu o dominàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: do·mi·nà·reu (4)
• Heterograma de 9 lletres (adeimnoru)