dolmen
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ˈdɔɫ.mən/, occidental /ˈdɔɫ.men/
- Etimologia: Del francès dolmen, segle XIX, del còrnic tolmen («forat de pedra») interpretat pel bretó taol («taula») i maen («pedra») que ha donat per calc taol-vaen. Encunyat per l'historiador i lingüista Théophile-Malo de La Tour d’Auvergne-Corret el 1796.
Nom[modifica]
dolmen m. (plural dòlmens)
- Tomba megalítica prehistòrica formada per una pedra plana sostinguda per pedres verticals.
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: dol·men (2)
- Heterograma de 6 lletres (delmno)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB