doleo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɔ.lɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *delh₁- («tallar, separar»), cognat del verb dolō.

Verb

doleō ‎(1a present^?), dolēs ‎(2a present), dolēre ‎(infinitiu), doluī ‎(perfet), dolitum ‎(supí)

1. patir, jo pateixo

   Ex me doles.—(traducció:«Em fas patir.»)

2. doldre's, plànyer-se

   Dolere vicem alicujus.—(traducció:«Doldre's per la mort d'algú.»)

3. fer mal, causar dolor

   pes dolet.—(traducció:«El peu em fa mal.»)

Derivats

circumdoleō condoleō dēdoleō dolēns dolenter

dolentia dolentulus dolitō dolor perdoleō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wortenbuch, 1959, p.194-196