doleo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈdɔ.lɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *delh₁- («tallar, separar»), cognat del verb dolō.

Verb[modifica]

doleō ‎(1a present?), dolēs ‎(2a present), dolēre ‎(infinitiu), doluī ‎(perfet), dolitum ‎(supí)

  1. patir, jo pateixo
    Ex me doles.—(traducció:«Em fas patir.»)
  2. doldre's, plànyer-se
    Dolere vicem alicujus.—(traducció:«Doldre's per la mort d'algú.»)
  3. fer mal, causar dolor
    pes dolet.—(traducció:«El peu em fa mal.»)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]


  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wortenbuch, 1959, p.194-196