distenésseu
Català
[modifica]Verb
[modifica]distenésseu
- (col·loquial central) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb distendre.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: dis·te·nés·seu (4)
- Anagrames: destinésseu, esdentéssiu, estudiessen