distenésseu
Català[modifica]
Verb[modifica]
distenésseu
- (col·loquial central) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb distendre
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: dis·te·nés·seu (4)
- Anagrames: destinésseu, esdentéssiu, estudiessen