dissentio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dɪsˈsɛn.tɪ.oː/
• Etimologia: Del prefix con- i sentiō.

Verb

dissentiō ‎(1a present^?), dissentīs ‎(2a present), dissentīre ‎(infinitiu), dissēnsī ‎(perfet), dissēnsum ‎(supí)

1. dissentir, jo dissenteixo

Derivats

• dissensus, dissēnsiō
• dissentāneus