disputaré

Català

Verb

disputaré

1. primera persona del singular (jo) del futur de disputar

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·pu·ta·ré (4)
• Heterograma de 9 lletres (adeiprstu)
• Anagrames: persuadit, supeditar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /dis.pu.taˈɾe/, meridional /dih.pu.taˈɾe/

Americà: alt /d(i)s.pu.taˈɾe/, baix /dih.pu.taˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

disputaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb disputar