displicent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí displicens ‎(«participi present de displicĕre desplaure»), segle XIX

Adjectiu[modifica]

dis·pli·cent inv. ‎(plural displicents)

  1. Sense gust ni il·lusió en fer les coses o en interessar-se pel seu entorn.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]