dispiacere

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /di.spjaˈt͡ʃeː.re/
  • Etimologia: Del prefix dis- i piacere.

Verb[modifica]

di·spia·cé·re intr. ‎(pronominal dispiacersi)

  1. desplaure
  2. sentir-ho, lamentar
    Mi dispiace —«Ho sento.» «Em sap greu.»
  3. (cortesia) molestar, importar
    Le dispiacerebbe se fumassi? — «Li molestaria si fumo?»

Conjugació[modifica]