discordàreu

Potser volíeu: discordareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dis.kurˈda.ɾəw/
	balear /dis.koɾˈða.ɾəw/, /dis.kurˈða.ɾəw/
Occidental:	/dis.koɾˈða.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

discordàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de discordar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb discordar.

Variants

• [2] discordéssiu, discordésseu, discordàssiu, discordàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·cor·dà·reu (4)

Català antic

Verb

discordàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de discordar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de discordar

Variants

• [1] discordàs, discordàrets
• [2] discordàssets, discordàsseu, discordàrets