discòrdia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /disˈkɔr.di.ə/, occidental /disˈkɔɾ.ði.a/
• Etimologia: Del llatí discordia, segle XIII, format per dis- ‎(«separació») i cor ‎(«cor»).

Nom

discòrdia f. ‎(plural discòrdies)

1. Relació d'oposició, hostilitat o manca d'harmonia entre persones, actituds o idees.

Antònims

• concòrdia

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Uneinigkeit ^(de) f.
• Anglès: discord ^(en)
• Búlgar: несъгласие ^(bg) n. ‎(nessaglassie)
• Castellà: discordia ^(es) f.
• Coreà: 불협화음 ^(ko) ‎(bulhyeophwa-eum)
• Esperanto: malakordo ^(eo)
• Finès: epäsopu ^(fi)
• Francès: discorde ^(fr) f.
• Friülà: disconcuardie ^(fur) f.
• Gallec: discordia ^(gl) f.
• Irlandès: imreas ^(ga) m.
• Italià: discordia ^(it) f.
• Japonès: 不調和 ^(ja)
• Llatí: dissensus ^(la) m.
• Neerlandès: onenigheid ^(nl) f.
• Polonès: niezgoda ^(pl) f.
• Portuguès: discórdia ^(pt) f.
• Romanès: discordie ^(ro) f.
• Rus: разногла́сие ^(ru) n. ‎(raznoglàssie)
• Suec: missämja ^(sv) c.
• Turc: anlaşmazlık ^(tr)
• Xinès: 不調和 ^(zh) ‎(不调和, bùdiàohé)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·còr·di·a (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB