disbauxa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dizˈbaw.ʃə/
Occidental:	nord-occidental /dizˈβaw.ʃa/
	valencià /dizˈbaw.ʃa/, /dizˈβaw.t͡ʃa/

• Etimologia: De l'occità desbausha, del francès débauche, de débaucher ‎(«plegar de la feina»), de ébaucher ‎(«desbastar»), del francès antic bauch ‎(«tronc»)

Nom

disbauxa f. ‎(plural disbauxes)

1. Excés condemnable, inacostumat.
2. Ús immoderat d'alguna cosa.
3. Comportament d'aquell qui es lliura als delits sensuals sense moderació.

Traduccions

Excés

• Castellà: exceso ^(es)

Ús immoderat

• Castellà: exceso ^(es)

Lliurament a delits sensuals

• Castellà: desenfreno ^(es)
• Francès: débauche ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·bau·xa (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot