dir-se'n

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdir.sən/, occidental /ˈdiɾ.sen/
• Etimologia: De dir + se + en, amb els pronoms lexicalitzats.

Verb

dir-se'n impers. pron.

1. Forma impersonal de dir-ne.

   D'això se'n diu brevetat.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades amb infinitiu irregular, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dir-se'n			haver-se'n dit
gerundi	dient-se'n			havent-se'n dit
participi	dit, dita, dits, dites
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	me'n dic	te'n dius	se'n diu	ens en diem	us en dieu	se'n diuen
				ens en deim	us en deis		bal
imperfet	me'n deia	te'n deies	se'n deia	ens en dèiem	us en dèieu	se'n deien
				ens en déiem	us en déieu		val
passat simple	me'n diguí	te'n digueres	se'n digué	ens en diguérem	us en diguéreu	se'n digueren
futur	me'n diré	te'n diràs	se'n dirà	ens en direm	us en direu	se'n diran
condicional	me'n diria	te'n diries	se'n diria	ens en diríem	us en diríeu	se'n dirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	me'n digui	te'n diguis	se'n digui	ens en diguem	us en digueu	se'n diguin
	me'n diga	te'n digues	se'n diga			se'n diguen	occ, bal
imperfet	me'n digués	te'n diguessis	se'n digués	ens en diguéssim	us en diguéssiu	se'n diguessin
		te'n diguesses		ens en diguéssem	us en diguésseu	se'n diguessen
	me'n diguera	te'n digueres	se'n diguera	ens en diguérem	us en diguéreu	se'n digueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	digues-te'n	digui-se'n	diguem-nos-en	digueu-vos-en	diguin-se'n
	–		diga-se'n			diguen-se'n	occ, bal
	–				digau-vos-en		bal
	–	dis-te'n					val
L'imperatiu «dis» s'usa en parlars valencians pronominalment.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	me'n dia	te'n dies	se'n dia	ens en díem	us en díeu	se'n dien
	me'n diva	te'n dives	se'n diva	ens en dívam	us en dívau	se'n diven	n-occ
	me'n dieva	te'n dieves	se'n dieva	ens en diévem	us en diéveu	se'n dieven	n-occ, alg
futur	me'n diuré	te'n diuràs	se'n diurà	ens en diurem	us en diureu	se'n diuran	alg
	me'n digueré	te'n digueràs	se'n diguerà	ens en diguerem	us en diguereu	se'n digueran	alg
condicional	me'n diuriva	te'n diurives	se'n diuriva	ens en diurívem	us en diuríveu	se'n diuriven	alg
	me'n digueriva	te'n diguerives	se'n digueriva	ens en diguerívem	us en digueríveu	se'n digueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	me'n diguessi		se'n diguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	se n'ha	-	-	se n'han	... dit
	-	-		-	-
passat perifràstic	-	-	se'n va	-	-	se'n van	... dir
	-	-		-	-	se'n varen
plusquamperfet	-	-	se n'havia	-	-	se n'havien	... dit
passat anterior o perifràstic	-	-	se n'hagué	-	-	se n'hagueren	... dit
	-	-	se'n va haver	-	-	se'n van haver
	-	-		-	-	se'n varen haver
futur perfet	-	-	se n'haurà	-	-	se n'hauran	... dit
condicional perfet	-	-	se n'hauria	-	-	se n'haurien	... dit
	-	-	se n'haguera	-	-	se n'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	se'n vagi	-	-	se'n vagin	... dir
	-	-	se'n vaja	-	-	se'n vagen
perfet	-	-	se n'hagi	-	-	se n'hagin	... dit
	-	-	se n'haja	-	-	se n'hagen
plusquamperfet	-	-	se n'hagués	-	-	se n'haguessin	... dit
	-	-		-	-	se n'haguessen
	-	-	se n'haguera	-	-	se n'hagueren
passat anterior perifràstic	-	-	se'n vagi haver	-	-	se'n vagin haver	... dit
	-	-	se'n vaja haver	-	-	se'n vagen haver

Paradigmes de flexió: dic, se'n diu, diem