diquelar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Etimologia: Del caló diquelar ‎(dikəlá), del romaní dikhel ‎(‘mirar, vigilar’), del sànscrit *देक्षति ‎(dekṣati). Cognat de l’hindi देखना ‎(dekhnā).

diquelar trans.

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	diquelar			haver diquelat
gerundi	diquelant			havent diquelat
participi	diquelat, diquelada, diquelats, diquelades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	diquelo	diqueles	diquela	diquelem	diqueleu	diquelen
present	diqueli						sept
imperfet	diquelava	diquelaves	diquelava	diquelàvem	diquelàveu	diquelaven
passat simple	diquelí	diquelares	diquelà	diquelàrem	diquelàreu	diquelaren
futur	diquelaré	diquelaràs	diquelarà	diquelarem	diquelareu	diquelaran
condicional	diquelaria	diquelaries	diquelaria	diquelaríem	diquelaríeu	diquelarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	diqueli	diquelis	diqueli	diquelem	diqueleu	diquelin
imperfet	diquelés	diquelessis	diquelés	diqueléssim	diqueléssiu	diquelessin
imperfet		diquelesses		diqueléssem	diquelésseu	diquelessen
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	diquela	diqueli	diquelem	diqueleu	diquelin

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... diquelat
perfet				havem	haveu		... diquelat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... diquelar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... diquelar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... diquelat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... diquelat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... diquelat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... diquelat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... diquelat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... diquelar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... diquelar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... diquelat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... diquelat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... diquelat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... diquelat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... diquelat

Paradigmes de flexió: diquelo, diquela, diquelem

Pronúncia: /di.kəˈla/
Etimologia: Del romaní dikhel ‎(‘mirar, vigilar’), del sànscrit *देक्षति ‎(dekṣati).

diquelar ‎(dikəlá)

veure, mirar
«De la mutzí d'un aranyí van nyisquerbà un dicaló; un busnó en diquelava panant: —Quin sambambanó!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)
De la pell d’un gat en van treure un mocador; un paio s’ho mirava dient: —Quina cosa més bonica!

Etimologia: Del romaní dikhel ‎(‘mirar, vigilar’), del sànscrit *देक्षति ‎(dekṣati).

diquelar ‎(dikelár)

Peninsular: /di.keˈlaɾ/

Americà: alt /di.k(e)ˈlaɾ/, baix /di.keˈlaɾ/

Rimes: -aɾ
Etimologia: Del caló diquelar, del romaní dikhel ‎(‘mirar, vigilar’), del sànscrit *देक्षति ‎(dekṣati).

diquelar trans. ‎(present diquelo, passat diquelé, futur diquelaré)

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre diquelar