diplomatura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /di.pɫu.məˈtu.ɾə/, balear /di.pɫo.məˈtu.ɾə/, /di.pɫu.məˈtu.ɾə/

Occidental: /di.pɫo.maˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: De diplomat i el sufix -ura.

Nom

diplomatura f. ‎(plural diplomatures)

1. Estudis universitaris de cicle curt, generalment tres cursos acadèmics, mitjançant els quals, un cop superats, s'obté el títol de diplomat.
2. Títol universitari que acredita que una persona ha superat els estudis de diplomatura.

Traduccions

Estudis universitaris de cicle curt

• Castellà: diplomatura ^(es)

Títol universitari

• Anglès: licence ^(en)
• Castellà: diplomatura ^(es)

• Francès: baccalauréat ^(fr), licence ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·plo·ma·tu·ra (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• diplomatura. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /di.plo.maˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa

Nom

diplomatura f. ‎(plural diplomaturas)

1. diplomatura

Miscel·lània

• Síl·labes: di·plo·ma·tu·ra (5)

Vegeu també

• diplomatura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].