Vés al contingut

dimitir

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /di.miˈti/
Occidental:  nord-occidental /di.miˈti/
valencià /di.miˈtiɾ/, /di.miˈti/

Verb[modifica]

dimitir trans., intr.

  1. Renunciar un càrrec.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: dimiteixo, dimiteix, dimitim

Notes[modifica]

Tradicionalment transitiu, hi ha tendència a usar-lo de forma intransitiva:

  • (transitiu) Ha dimitit l’entrenador. L’entrenador ha dimitit.
  • (intransitiu) Ha dimitit d’entrenador. Ha dimitit com a entrenador.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: di·mi·tir (3)

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

  • Pronúncia(i): /di.miˈtiɾ/
  • Rimes: -iɾ

Verb[modifica]

dimitir ‎(present dimito, passat dimití, futur dimitiré)

  1. dimitir

Conjugació[modifica]


Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: di·mi·tir (3)