dimitir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /di.miˈti/
Occidental: nord-occidental /di.miˈti/, valencià /di.miˈtiɾ/
  • Etimologia: Del llatí dimittere ‎(«renunciar, deixar de fer»), segle XIX, doblet del patrimonial demetre.

Verb[modifica]

di·mi·tir trans., intr.

  1. Renunciar un càrrec.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: dimiteixo, dimiteix, dimitim

Notes[modifica]

Tradicionalment transitiu, hi ha tendència a usar-lo de forma intransitiva:

  • (transitiu) Ha dimitit l’entrenador. L’entrenador ha dimitit.
  • (intransitiu) Ha dimitit d’entrenador. Ha dimitit com a entrenador.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

di·mi·tir ‎(present dimito, passat dimití, futur dimitiré)

  1. dimitir

Conjugació[modifica]