dimenge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /diˈmeɲ.ʒə/, occidental /diˈmeɲ.d͡ʒe/
• Rimes: -eɲdʒe
• Etimologia: Del català antic dimenge.

Nom

dimenge m. ‎(plural dimenges)

1. (ribagorçà) Forma alternativa de diumenge.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Català antic

• Etimologia: De dicmenge, del primitiu *didomenjo, del llatí vulgar *didominicu, del tardà die(m) dominicu(m) ‎(«dia del Senyor»).

Nom

dimenge m. ‎(plural dimenges)

1. forma alternativa de diumenge

   «Ere divenres dia, e él dix que lo dimenge le ·n fos agisad a Tremp.» (Queixes de l'església de Puigfalconer, s. XIII)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL