dilo

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit दीन ‎(dīna, «miserable»).

Adjectiu

dilo m. ‎(femení dili, plural dile)

1. boig
2. sinònim de bigodălo ‎(«estúpid»)
3. sinònim de beśutno ‎(«salvatge»)
4. sinònim de drabardo ‎(«verinós»)

Variants

• dinilo, dilino

Sinònims

• avraló, bengărdo, dilărdo, dilegodăqo, dilekano, dilevano, dilŏrro

Descendents

• Bavarès: Dillo
  • Alemany: Dillo
• Caló català: liló (més a dinilo)
  • Català: liró
• Caló espanyol: liló (més a dinilo)
• Hongarès: dilis
• Romanès: diliu

Nom

dilo m. ‎(femení dili, plural dile)

1. boig
2. enze
3. sinònim de beng ‎(«dimoni»)
4. sinònim de kar ‎(«penis»)
5. sinònim de arćić ‎(«plom»)

Sinònims

• (enze) xarnegodăqo, kalebulăqo, gośnălo

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.