diligo

Llatí

dīligō ‎(1a present^?), dīligis ‎(2a present), dīligere ‎(infinitiu), dīlēxī ‎(perfet), dīlēctum ‎(supí)

estimar, vetllar per algú
Ex.: [...]et faciens misericordiam in millia his qui diligunt me, et custodiunt praecepta mea.^[1] — (traducció:«...i tingueu pietat amb els milers que m'estimen i segueixen els meus preceptes.»)