dico
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈdiː.koː/
- Etimologia:
- (en el sentit de «dir») Del protoitàlic *deikō, procedent del protoindoeuropeu *déyḱti («indicar, assenyalar»).
- (en el sentit de «declarar que és dels déus») Derivat de l'arrel indoeuropea dhēs («allò que és sagrat»).
Verb[modifica]
dīcō (1a present?), dīcis (2a present), dīcere (infinitiu), dīxī (perfet), dīctum (supí)
- dir, jo dic, declarar, jo declaro
- Dixit duas res ei rubori fuisse.
- Va dir que dues coses l'havien fet avergonyir.
- Se Remis in clientelam dicabant.
- Es va declarar pertanyent a la clientela de Remis.
Sinònims[modifica]
Verb[modifica]
dicō (1a present?), dicās (2a present), dicāre (infinitiu), dicāvī (perfet), dicātum (supí)
- dedicar, jo dedico, consagrar, jo consagro
- Totum diem alicui dicare.
- Dedicar tota la jornada a algú.
- sotmetre's, jo em sotmeto
- Dicare se in servitutem alicui.
- Dedicar-se en cos i ànima a algú; sotmetre's a l'esclavitud d'algú.