dico

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Llatí
[modifica]

(en el sentit de «dir») Del protoitàlic *deikō, procedent del protoindoeuropeu *déyḱti ‎(«indicar, assenyalar»).
(en el sentit de «declarar que és dels déus») Derivat de l'arrel indoeuropea dhēs («allò que és sagrat»).

Verb[modifica]

dīcō ‎(1a present?), dīcis ‎(2a present), dīcere ‎(infinitiu), dīxī ‎(perfet), dīctum ‎(supí)

  1. dir, jo dic, declarar, jo declaro
    Ex.:Dixit duas res ei rubori fuisse, (traducció:«Va dir que dues coses l'havien fet avergonyir.»)
    Ex.:Se Remis in clientelam dicabant, (traducció:«Es va declarar pertanyent a la clientela de Remis.»)


Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

dicō ‎(1a present?), dicās ‎(2a present), dicāre ‎(infinitiu), dicāvī ‎(perfet), dicātum ‎(supí)

  1. dedicar, jo dedico, consagrar, jo consagro
    Ex.: Totum diem alicui dicare, (traducció:«Dedicar tota la jornada a algú.»)
  2. sotmetre's, jo em sotmeto
    Ex.: Dicare se in servitutem alicui, (traducció:«Dedicar-se en cos i ànima a algú; sotmetre's a l'esclavitud d'algú»)

Derivats[modifica]