diacrònic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /di.əˈkɾɔ.nik/, occidental /di.aˈkɾɔ.nik/
• Rimes: -ɔnik
• Etimologia: Del prefix dia- i el sufix -crònic.

Adjectiu

diacrònic m. ‎(femení diacrònica, plural masculí diacrònics, plural femení diacròniques)

1. (lingüística) Relatiu a l’evolució històrica d’una llengua.

Relacionats

• diafàsic
• diastràtic
• diatòpic

Traduccions

Traduccions

• Anglès: diachronic ^(en)
• Francès: diachronique ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·a·crò·nic (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC