diàfan

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /diˈa.fən/, occidental /diˈa.fan/
• Etimologia: Del grec antic διαφανής ‎(diaphanḗs, «transparent»), segle XV.

Adjectiu

diàfan m. ‎(femení diàfana, plural masculí diàfans, plural femení diàfanes)

1. Dit d'un cos que permet el pas de la llum però que la difumina per difusió o refracció de manera que no ofereix una imatge nítida.
2. Ben il·luminat o lluminós en tota la seva extensió.
3. (figurat) Clar i senzill de comprendre.

Sinònims

1. límpid, transparent

Derivats

1. diafanitat

Traduccions

Traduccions

• Castellà: diáfano ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·à·fan (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB