devastator

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dɛˈwas.ta.tɔr/
• Etimologia: De devastatus i el sufix -or.

Nom

devastator m. ‎(genitiu devastatoris)

1. devastador

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	devastator	devastatorēs
Vocatiu	devastator	devastatorēs
Acusatiu	devastatorem	devastatorēs
Genitiu	devastatoris	devastatorum
Datiu	devastatorī	devastatoribus
Ablatiu	devastatore	devastatoribus