detinguéreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /də.tiŋˈɡe.ɾəw/, occidental /de.tiŋˈɡe.ɾew/
• Rimes: -eɾew

Verb

detinguéreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de detenir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb detenir.

Variants

• [1] detenguéreu
• [2] detinguéssiu, detinguésseu, detenguéssiu

Miscel·lània

• Síl·labes: de·tin·gué·reu (4)
• Anagrama: tendiguéreu