Vés al contingut

desveure

De Viccionari
Potser volíeu: desveuré

Català

[modifica]
Oriental:  central /dəzˈbɛw.ɾə/
balear /dəzˈvəw.ɾə/, /dəzˈvɛw.ɾə/
Occidental:  nord-occidental /dezˈβew.ɾe/
valencià /dezˈvew.ɾe/, /dezˈβew.ɾe/

Verb

[modifica]

desveure trans.

  1. No veure, ignorar.
    «És possible, no amar, no admirar, ni simpatitzar amb un contemporani; és possible, desveure-l, inconeixe-l, ignorar-lo o entusiasmar-se amb els superficials contemporanis a qui, per llei de l'inacabable humana inèpcia, escauen sempre els èxits brillants, infecunds i efímers.» (Cristòfor de Domènech i Vilanova, El novel·lista català Alfons Maseras, pàg. 6, Taller gràfic de Josep Campás, Barcelona, 1922)
  2. Deixar de veure, oblidar.
    «Al cap d'uns segons vaig tornar a alçar els ulls, desveient la dona que s'allunyava amb passos feixucs.» (China Miéville, trad. Ferran Ràfols, La ciutat i la ciutat, Mai més, 2019)
    «Necessit desveure es nude d'en Trump. Dios, que horrible.» (Llúcia M. F. (@llu_cia), Tuit, juny 2020)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: desveig, desveu, desveiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·veu·re (3)
  • Anagrama: desvéreu