despullar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /dəs.puˈʎa/
Occidental: nord-occidental /des.puˈʎa/, valencià /des.puˈʎaɾ/
Informal: /dəs.puˈja/ (balear)
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: despullà
  • Etimologia: Del llatí despŏlĭare ‎(«saquejar, robar»), format a partir de spŏliare ‎(«despullar, prendre»), derivat de spolium ‎(«pell dels animals, botí»), segle XIII.

Verb[modifica]

des·pu·llar trans., pron. ‎(pronominal despullar-se)

  1. Treure la roba.
    Ex.: "El nen ja ha après a despullar-se sol".
  2. Prendre-li a algú el que posseïa.
    Ex.: "Van despullar l'estàtua de les seves joies".

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]