despedir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.pəˈði/
Occidental:  nord-occidental /des.peˈði/, valencià /des.peˈðiɾ/

Verb[modifica]

despedir trans., pron. ‎(pronominal despedir-se)

  1. (arcaisme) expedir
  2. (valencià, alguerès) acomiadar
  3. (castellanisme) desprendre
  4. (castellanisme, pronominal) afanyar-se
  5. (castellanisme) Desenganyar un malalt de la seva possible cura.
  6. (castellanisme) denegar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: despedeixo, despedeix, despedim

Notes[modifica]

  • Amb un ús continuat des del segle XV fins a principi del XX, va passar a tenir una connotació de castellanisme sent substituït pel literari acomiadar.[1] Fora dels àmbits on s’ha mantingut tradicionalment, avui es considera o bé arcaisme o bé castellanisme.

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·pe·dir (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \des.peˈðiɾ\, meridional \deh.peˈðiɾ\
Americà: alt /d(e)s.peˈdiɾ/, baix \deh.peˈðiɾ\

Verb[modifica]

despedir trans., pron. ‎(pronominal despedirse, present despido, passat despedí, futur despediré)

  1. acomiadar
  2. llançar
  3. emetre
  4. (pronominal) oblidar-se

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·pe·dir (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre despedir