Vés al contingut

desolo

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

desolo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desolar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: de·so·lo (3)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /deːˈsoː.loː/
  • Etimologia: Del prefix de- i sōlus.

Verb

[modifica]

dēsōlō (1a present?), dēsōlās (2a present), dēsōlāre (infinitiu), dēsōlāvī (perfet), dēsōlātum (supí)

  1. desolar