desnaturar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəz.nə.tuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /dez.na.tuˈɾa/
valencià /dez.na.tuˈɾaɾ/, /dez.na.tuˈɾa/

Verb[modifica]

desnaturar trans., pron. ‎(pronominal desnaturar-se)

  1. desnaturalitzar
  2. (històric) Trencar el vincle de vassallatge respecte al senyor natural.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: desnaturo, desnatura, desnaturem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·na·tu·rar (4)

Vegeu també[modifica]