Vés al contingut

desmaiar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /dəz.məˈja/
Occidental: nord-occidental /dez.maˈja/
valencià /dez.maˈjaɾ/, /dez.maˈja/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: desmaià, desmallà, desmallar (iodització)
  • Etimologia: Del francès antic esmaier (inquietar-se, pertorbar), del llatí vulgar *exmagare (privar de forces), del fràncic *magan (tenir força), segle XIV.

Verb

[modifica]

desmaiar intr., pron. (pronominal desmaiar-se)

  1. Perdre les forces, el coratge.
  2. (pronominal) Patir un desmai, una pèrdua de consciència.

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]