desmaiar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəz.məˈja/
Occidental:  nord-occidental /dez.maˈja/, valencià /dez.maˈjaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: desmaià, desmallà, desmallar ‎(iodització)
  • Etimologia: Del francès antic esmaier ‎(«inquietar-se, pertorbar»), del llatí vulgar *exmagare ‎(«privar de forces»), del fràncic *magan ‎(«tenir força»), segle XIV.

Verb[modifica]

desmaiar intr., pron. ‎(pronominal desmaiar-se)

  1. Perdre les forces, el coratge.
  2. (pronominal) Patir un desmai, una pèrdua de consciència.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]