designo

Català

Verb

designo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de designar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb designar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb designar

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ig·no (3)
• Heterograma de 7 lletres (deginos)
• Anagrames: godines, godinés, ondegis, sondegi, sondegí, sondeig

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdeː.sɪ.ŋnoː/
• Etimologia: Del prefix de- i signō.

Verb

dēsignō ‎(1a present^?), dēsignās ‎(2a present), dēsignāre ‎(infinitiu), dēsignāvī ‎(perfet), dēsignātum ‎(supí)

1. marcar, jo marco
2. assenyalar, designar