desfiduciar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.fi.ðu.siˈa/
Occidental:  nord-occidental /des.fi.ðu.siˈa/, valencià /des.fi.ðu.siˈaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix des- i el català antic fidúcia ‎(«confiança»).

Verb[modifica]

desfiduciar intr.

  1. (valencià) desnonar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: desfiducio, desfiducia, desfiduciem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·fi·du·ci·ar (5)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DNV