desenfrenar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.zəɱ.fɾəˈna/
Occidental:	nord-occidental /de.zeɱ.fɾeˈna/
	valencià /de.zeɱ.fɾeˈnaɾ/, /de.zeɱ.fɾeˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: desenfrenà
• Etimologia: Del prefix des- i enfrenar, segle XIV.

Verb

desenfrenar trans., pron. ‎(pronominal desenfrenar-se)

1. Treure el fre a una cavalleria, deixar d’estar enfrenat.
2. Lliurar o lliurar-se als impulsos sense fre.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	desenfrenar			haver desenfrenat
gerundi	desenfrenant			havent desenfrenat
participi	desenfrenat, desenfrenada, desenfrenats, desenfrenades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desenfreno	desenfrenes	desenfrena	desenfrenem	desenfreneu	desenfrenen
	desenfrene						val
	desenfreni						sept
	desenfrén			desenfrenam	desenfrenau		bal
imperfet	desenfrenava	desenfrenaves	desenfrenava	desenfrenàvem	desenfrenàveu	desenfrenaven
passat simple	desenfrení	desenfrenares	desenfrenà	desenfrenàrem	desenfrenàreu	desenfrenaren
futur	desenfrenaré	desenfrenaràs	desenfrenarà	desenfrenarem	desenfrenareu	desenfrenaran
condicional	desenfrenaria	desenfrenaries	desenfrenaria	desenfrenaríem	desenfrenaríeu	desenfrenarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desenfreni	desenfrenis	desenfreni	desenfrenem	desenfreneu	desenfrenin
	desenfrene	desenfrenes	desenfrene			desenfrenen	occ, bal
imperfet	desenfrenés	desenfrenessis	desenfrenés	desenfrenéssim	desenfrenéssiu	desenfrenessin
		desenfrenesses		desenfrenéssem	desenfrenésseu	desenfrenessen
	desenfrenàs	desenfrenassis	desenfrenàs	desenfrenàssim	desenfrenàssiu	desenfrenassin	bal
		desenfrenasses		desenfrenàssem	desenfrenàsseu	desenfrenassen	val, bal (1)
	desenfrenara	desenfrenares	desenfrenara	desenfrenàrem	desenfrenàreu	desenfrenaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	desenfrena	desenfreni	desenfrenem	desenfreneu	desenfrenin
	–				desenfrenau		bal
	–		desenfrene			desenfrenen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desenfrenat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desenfrenar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desenfrenat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desenfrenat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desenfrenat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desenfrenat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desenfrenar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desenfrenat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desenfrenat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desenfrenat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: desenfreno, desenfrena, desenfrenem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Treure el fre

• Anglès: unbridle ^(en)
• Castellà: desenfrenar ^(es)
• Francès: débrider ^(fr)
• Italià: sfrenare ^(it)

Lliurar-se als impulsos

• Anglès: break free ^(en)
• Castellà: desenfrenarse ^(es)
• Francès: se déchaîner ^(fr)
• Italià: sfrenarsi ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·fre·nar (4)
• Anagrama: desfrenaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot