desempenyorar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəz.əm.pə.ɲuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /dez.em.pe.ɲoˈɾa/, valencià /dez.em.pe.ɲoˈɾaɾ/

Verb[modifica]

desempenyorar trans.

  1. Pagar per recuperar allò que s'havia empenyorat.
    «... en nom seu el batlle de Xèrica, Miquel Sánchez de Fababuix, rebrà els 10.000 sous, atorgats pel rei i el primogènit, previ pacte de l'infant amb el pare i el germà, amb els quals l'infant va desempenyorar el lloc de Novalitxes.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Rosa M. Gregori Roig, La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí: (1372-1396), Universitat de València, 2019