desembarrar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəz.əm.bəˈra/
Occidental:  nord-occidental /dez.em.baˈra/, valencià /dez.em.baˈraɾ/

Verb[modifica]

desembarrar trans.

  1. Llevar la barra que impedeix obrir una porta.
    «La segona porta...únicament queda oberta el temps d'anar a barrar o desembarrar les dues fulles del fons de la porta.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·em·bar·rar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Escena catalana, 1922, p.21


Castellà
[modifica]

Peninsular: /de.sem.baˈraɾ/
Americà: alt /d(e).sem.baˈraɾ/, baix /de.sem.baˈraɾ/

Verb[modifica]

desembarrar ‎(present desembarro, passat desembarré, futur desembarraré)

  1. desenfangar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·sem·ba·rrar (4)