desembargar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zəm.bərˈɡa/
Occidental:  nord-occidental /de.zem.barˈɣa/
valencià /de.zem.baɾˈɣaɾ/, /de.zem.baɾˈɣa/

Verb[modifica]

desembargar trans.

  1. Deixar sense validesa una ordre d'embargament.
    «Jaume Peres, senyor de Sogorb, comunica al justícia de Sogorb que ha desembargat els béns de Guillem de Manresa i que pot tornar-li els que estiguen al seu terme.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·em·bar·gar (4)
  • Anagrama: desembragar

Vegeu també[modifica]

  1. Enric Guinot, Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII, Universitat de València, 2011, ISBN 9788437082950, pàgina 77