Vés al contingut

desembadocar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /də.zəm.bə.ðuˈka/
balear /də.zəm.bə.ðoˈka/, /də.zəm.bə.ðuˈka/
Occidental: nord-occidental /de.zem.ba.ðoˈka/
valencià /de.zem.ba.ðoˈkaɾ/, /de.zem.ba.ðoˈka/

Verb

[modifica]

desembadocar trans., pron. (pronominal desembadocar-se)

  1. Deixar d'estar embadocat, tornar a estar alerta.
    El gos, de cop i volta atent i concentrat a la percaça de l'ombra del crit que rasava entre les quatre parets de l'habitació, i que va empènyer Benet cap a la necessitat de desembadocar-se i de pronunciar amb urgència qualsevol frase banal.[1]

Sinònims

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·em·ba·do·car (5)

Vegeu també

[modifica]
  1. Ponç Puigdevall, D'incògnit, 2016