desembadocar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zəm.bə.ðuˈka/
Occidental:  nord-occidental /de.zem.ba.ðoˈka/, valencià /de.zem.ba.ðoˈkaɾ/

Verb[modifica]

desembadocar trans., pron. ‎(pronominal desembadocar-se)

  1. Deixar d'estar embadocat, tornar a estar alerta.
    El gos, de cop i volta atent i concentrat a la percaça de l'ombra del crit que rasava entre les quatre parets de l'habitació, i que va empènyer Benet cap a la necessitat de desembadocar-se i de pronunciar amb urgència qualsevol frase banal.[1]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·em·ba·do·car (5)

Vegeu també[modifica]

  1. Ponç Puigdevall, D'incògnit, 2016