descoronar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.ku.ɾuˈna/
Occidental:  nord-occidental /des.ko.ɾoˈna/, valencià /des.ko.ɾoˈnaɾ/

Verb[modifica]

descoronar trans.

  1. Llevar la corona del cap.
    «... apar un que el llamp acaba de ferir , i ploure veu a sos peus ses branques , son front descoronar» ([1])
  2. Treure alguna cosa situada a la part de dalt: obrir, destapar.
    «A la fusteria del Portal, com que era tan petita, només n'hi cabia un d'aquests baguls... però a còpia de veure'l, ningú no en feia cas, ni tan sols els nois que sol·licitaven el concurs del fuster per colar una joguina o descoronar una ballaruga.» ([2])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Joan Panisello, Jacint Verdaguer: home, poeta, romàntic, L'Abadia de Montserrat, 2003, pàgina 146
  2. Artur Bladé i Desumvila, Obra completa: Cicle de la terra natal I. Benissanet, els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català ; Gent de la Ribera d'Ebre, artesans, pagesos, rodaires, Cossetània Edicions, 2006, pàgina 176