desconvocar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.kum.buˈka/
balear /dəs.koɱ.voˈka/, /dəs.kuɱ.vuˈka/
Occidental:  nord-occidental /des.kom.boˈka/
valencià /des.koɱ.voˈkaɾ/, /des.kom.boˈka/

Verb[modifica]

desconvocar trans.

  1. Anul·lar una convocatòria.
    «Es va preparar una vaga general però es va desconvocar a l'últim minut, per consell del Papa i del nou president nord-americà, Ronald Reagan, que temien que hi hagués un bany de sang.» (Ken Follett, El llindar de l'eternitat, 2014)

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: desconvoco, desconvoca, desconvoquem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·con·vo·car (4)
  • Anagrama: concordaves

Vegeu també[modifica]