descontentar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.kun.tənˈta/
balear /dəs.kon.tənˈta/, /dəs.kun.tənˈta/
Occidental:  nord-occidental /des.kon.tenˈta/, valencià /des.kon.tenˈtaɾ/

Verb[modifica]

descontentar trans.

  1. Donar-se per vençut en una tasca, desistir.
    «Has vist d'estranyes mullers malmanses e no te'n canses, ni't descontentes? Mullers parentes encare cerques?» (Jaume Roig, Lo llibre de les dones è de conçells mòlt profitosos y saludables així pera regiment y ordre de ben viurer, com pera augmentar la devoció á la puritat de la Concepció de la Sacratíssima Verge María, 1460, pàgina 82)

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·con·ten·tar (4)

Vegeu també[modifica]