desconjuntar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.kun.ʒunˈta/
Occidental:  nord-occidental /des.koɲ.d͡ʒunˈˈta//, valencià /des.kon.d͡ʒunˈtaɾ/

Verb[modifica]

desconjuntar trans., pron. ‎(pronominal desconjuntar-se)

  1. Estar els ossos fora del seu lloc natural.
    «Al quart dia, quan finalment van poder soterrar - lo , li van presentar un infant que s'havia desconjuntat en caure per una escala.» ([1])
  2. Estar tan cansat que no pot fer res amb les cames ni els braços.
    «Quan el batlle considerava que un ballador ja s'havia desconjuntat a bastament, feia un senyal amb la vara ...» ([2])
  3. Estar una cosa trencada, amb les peces que la formen fora de puesto.
    «... hi havia l'harmònium tot desconjuntat; feia la impressió que el devien haver llançat daltabaix del cor pel rosetó, ...» ([3])
  4. No tenir relació, estètica o de contingut, amb altres components d'un conjunt.
    «... la seva prosa tenia una aparença de tan poc construïda i sovint desconjuntada» ([4])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·con·jun·tar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Fernando Benito Doménech, Ausstellungskat, 2022
  2. Francesc Pujol, Joan Amades, Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, Institut d'Estudis Catalans, 1936, pàgina 389
  3. Joan Sales, Incerta glòria, Club Editor 1959
  4. Alexandre Galí, Rafel d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà: l'escriptor; l'ambient, 1954