desconhortau

Català

Verb

desconhortau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de desconhortar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb desconhortar.

Variants

• [1] desconhorteu
• [2] desconhorteu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·hor·tau (4)