Vés al contingut

descomplaure

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /dəs.kumˈpɫaw.ɾə/
balear /dəs.komˈpɫaw.ɾə/, /dəs.kumˈpɫaw.ɾə/
Occidental:  /des.komˈpɫaw.ɾe/

Verb

[modifica]

descomplaure trans.

  1. Actuar de manera que disgusti o incomodi algú.
    «... e que no fes axi com vos dieu que no la volrieu per res descomplaure» (Joanot Martorell, Libre del valeros e strenu caualler Tirant lo Blanch: scrites les tres parts per Johanot Martorell e a la mort sua acabada la quarta a pregaries de la senyora dona Isabel de Loriç, per Mossen Marti Johan de Galba)

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·com·plau·re (4)

Vegeu també

[modifica]