descompartir
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /dəs.kum.pərˈti/ balear /dəs.kom.pəɾˈti/, /dəs.kum.pərˈti/ Occidental: nord-occidental /des.kom.parˈti/ valencià /des.kom.paɾˈtiɾ/, /des.kom.paɾˈti/
Verb[modifica]
descompartir trans., pron. (pronominal descompartir-se)
- Separar persones que s'estan agredint físicament.
- «Però els altres ens van descompartir, com dèiem, perquè podíem fer-nos mal de veritat.» (Manuel de Pedrolo, Situació analítica, 1971)
Conjugació[modifica]
Tercera conjugació incoativa
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: des·com·par·tir (4)