Vés al contingut

descompartir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /dəs.kum.pərˈti/
balear /dəs.kom.pəɾˈti/, /dəs.kum.pərˈti/
Occidental: nord-occidental /des.kom.parˈti/
valencià /des.kom.paɾˈtiɾ/, /des.kom.paɾˈti/

Verb

[modifica]

descompartir trans., pron. ‎(pronominal descompartir-se)

  1. Separar persones que s'estan agredint físicament.
    «Però els altres ens van descompartir, com dèiem, perquè podíem fer-nos mal de veritat.» (Manuel de Pedrolo, Situació analítica, 1971)

Conjugació

[modifica]
Tercera conjugació incoativa
Formes no personals Notes
Simples Compostes
Infinitiu descompartir haver descompartit
Gerundi descompartint havent descompartit
Participis descompartit, descompartida, descompartits, descompartides
Formes personals simples
Indicatiu jo tu ell nosaltres vosaltres ells
Present descomparteixo descomparteixes descomparteix descompartim descompartiu descomparteixen  
descomparteixi           sept
descomparteix           eiv, alg
descompartesc descomparteixs         mall
descompartisc descompartixes descompartix     descompartixen val
descompartixo           n-occ
Imperfet descompartia descomparties descompartia descompartíem descompartíeu descompartien
Passat simple descompartí descompartires descompartí descompartírem descompartíreu descompartiren v.cent, eiv
Futur descompartiré descompartiràs descompartirà descompartirem descompartireu descompartiran
Condicional descompartiria descompartiries descompartiria descompartiríem descompartiríeu descompartirien
Subjuntiu jo tu ell nosaltres vosaltres ells
Present descomparteixi descomparteixis descomparteixi descompartim descompartiu descomparteixin
descompartisca descompartisques descompartisca     descompartisquen occ
descompartesqui descompartesquis descompartesqui descompartiguem descompartigueu descompartesquin bal
descompartesca descompartesques descompartesca     descompartesquen bal, nota 1
Imperfet descompartís descompartissis descompartís descompartíssim descompartíssiu descompartissin
  descompartisses   descompartíssem descompartísseu descompartissen
descompartira descompartires descompartira descompartírem descompartíreu descompartiren val
Imperatiu - tu ell nosaltres vosaltres ells
Present descomparteix descomparteixi descompartim descompartiu descomparteixin
descompartesqui descompartiguem descompartesquin bal
descompartesca descompartesquen bal, nota 1
descompartix descompartisca descompartisquen occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu jo tu ell nosaltres vosaltres ells verb
Perfet he has ha hem heu han ... descompartit
      havem haveu  
Passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... descompartir
  vares   vàrem vàreu varen
Plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... descompartit
Passat anterior
o perifràstic		 haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... descompartit
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
  vares haver   vàrem haver vàreu haver varen haver
Futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... descompartit
Condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... descompartit
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
Subjuntiu jo tu ell nosaltres vosaltres ells verb
Passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... descompartir
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
Perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... descompartit
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
Plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... descompartit
  haguesses   haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
Passat anterior
perifràstic		 vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... descompartit
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals.
Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·com·par·tir (4)

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=descompartir&oldid=2304531»