descarbonatar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.kər.bu.nəˈta/
Occidental:  nord-occidental /des.kar.βo.naˈta/, valencià /des.kaɾ.βo.naˈtaɾ/

Verb[modifica]

descarbonatar trans., pron. ‎(pronominal descarbonatar-se)

  1. Que ha perdut sals de carboni.
    «A aquesta època pertanyen les roques volcàniques, riolites i dacites, que apareixen al vessant nord del Cadí ... on afloren terrenys silicis, i a les clapes descarbonatades que apareixen en alguns llocs calcaris de l'estatge alpí.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·car·bo·na·tar (5)

Vegeu també[modifica]

  1. Mapa de Vegetació de Catalunya 1:50.000.: Gósol 254 (35-11), Institut d'Estudis Catalans, 1997, pàgina 16