descantellar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.kən.təˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /des.kan.teˈʎa/, valencià /des.kan.teˈʎaɾ/

Verb[modifica]

descantellar trans., intr., pron. ‎(pronominal descantellar-se)

  1. escantellar
    «No li importa que la terrissa es trenqui o es descantelli, es ven amb descompte i prou.» ([1])
  2. Dir coses de forma indiscreta, imprudent.
    «Vaja, Esteve, no et descantellis — li va dir la seva dona —, anem a trobar el cotxe i deixa-ho córrer.» ([2])

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: descantello, descantella, descantellem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·can·te·llar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Francesc Serés, La força de la gravetat, 2006
  2. Santiago Rusiñol, L'auca del senyor Esteve