descantellar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəs.kən.təˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /des.kan.teˈʎa/
	valencià /des.kan.teˈʎaɾ/, /des.kan.teˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: descantellà
• Etimologia: De descantell.

Verb

descantellar trans., intr., pron. ‎(pronominal descantellar-se)

1. escantellar

   «No li importa que la terrissa es trenqui o es descantelli, es ven amb descompte i prou.» (Francesc Serés, La força de la gravetat, 2006)

2. Dir coses de forma indiscreta, imprudent.

   «Vaja, Esteve, no et descantellis — li va dir la seva dona —, anem a trobar el cotxe i deixa-ho córrer.» (Santiago Rusiñol, L'auca del senyor Esteve)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	descantellar			haver descantellat
gerundi	descantellant			havent descantellat
participi	descantellat, descantellada, descantellats, descantellades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	descantello	descantelles	descantella	descantellem	descantelleu	descantellen
	descantelle						val
	descantelli						sept
imperfet	descantellava	descantellaves	descantellava	descantellàvem	descantellàveu	descantellaven
passat simple	descantellí	descantellares	descantellà	descantellàrem	descantellàreu	descantellaren
futur	descantellaré	descantellaràs	descantellarà	descantellarem	descantellareu	descantellaran
condicional	descantellaria	descantellaries	descantellaria	descantellaríem	descantellaríeu	descantellarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	descantelli	descantellis	descantelli	descantellem	descantelleu	descantellin
	descantelle	descantelles	descantelle			descantellen	occ
imperfet	descantellés	descantellessis	descantellés	descantelléssim	descantelléssiu	descantellessin
		descantellesses		descantelléssem	descantellésseu	descantellessen
		descantellasses		descantellàssem	descantellàsseu	descantellassen	val (1)
	descantellara	descantellares	descantellara	descantellàrem	descantellàreu	descantellaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	descantella	descantelli	descantellem	descantelleu	descantellin
	–		descantelle			descantellen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... descantellat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... descantellar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... descantellat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... descantellat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... descantellat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... descantellat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... descantellar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... descantellat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... descantellat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... descantellat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: descantello, descantella, descantellem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Dir coses de forma indiscreta

• Castellà: irse de la lengua ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·can·te·llar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot