descabdellar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.kəb.dəˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /des.kab.deˈʎa/
valencià /des.kab.deˈʎaɾ/, /des.kab.deˈʎa/

Verb[modifica]

descabdellar trans., pron. ‎(pronominal descabdellar-se)

  1. Desfer un cabdell.
    Ficà la canilla a la màquina de cosir i començà a descabdellar abans d'enfilar l'agulla.
  2. Treure fil de seda estirant del capoll.
  3. Desplegar progressivament.
    El drama es descabdellava i es convertia en tragèdia.[1]
    ... però Kant suposava que els conceptes eren forces virtuals de les quals es descabdellava el coneixement per impulsions lògiques que l'obligaven a desplegar el seu contingut,[2]
  4. Parlar sense inhibicions.
    Així, moltes tardes, descabdellava davant de la pobra Coixeta per donar-se el goig infantívol de fer ballar la seva riquesa als ulls d'una miserable sense que aquesta se n'adonés. [3]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·cab·de·llar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Salvador Espriu, El doctor Rip, 1985
  2. Ramon Alcovero i altres, Ramón Turró, científic i pensador, 2015
  3. Narcís Oller, L'escanyapobres, 1985