descabalar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.kə.βəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /des.ka.βaˈɫa/
valencià /des.ka.baˈɫaɾ/, /des.ka.βaˈɫa/

Verb[modifica]

descabalar trans., pron. ‎(pronominal descabalar-se)

  1. Perdre el diner en efectiu.
    «...per los intents de Carles, car si conseguí que no li empatxassen lo pas, descabalà de tal forma sa reputació, que ja no hi hagué entussiasme en seguir-lo ni menys esperança en los béns que d'éll s'esperaven...» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ca·ba·lar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Antonio de Bofarull i de Brocá, Historia crítica, civil i esglesiàstica de Catalunya, 1909