desbarrar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəz.bəˈra/
Occidental:  nord-occidental /dez.βaˈra/, valencià /dez.βaˈraɾ/

Verb[modifica]

desbarrar trans., pron., intr. ‎(pronominal desbarrar-se)

  1. Llevar les barres o allò que obstaculitza el pas.
    Si l'assolia prop d'un mas, trucava, y la bona gent desbarrava la porta i sempre li obrien. [1]
  2. Comportar-se sense el fre de la bona educació i del bon seny, dir disbarats.
    Aquell home seu, considerat com una bona persona, no podia beure altra cosa que gasosa, com a molt dos dits de vi, perquè si abusava una mica, es desbarrava com una mula guita.[2]
  3. Desencaixar-se la mandíbula.

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·bar·rar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Terenci Thòs i Codina, Lo llibre de l'infantesa, 1866
  2. Francesca Aliern, El pont de la solitud, 2005