desbaratar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəz.bə.ɾəˈta/
Occidental:  nord-occidental /dez.βa.ɾaˈta/, valencià /dez.βa.ɾaˈtaɾ/

Verb[modifica]

desbaratar trans., pron. ‎(pronominal desbaratar-se)

  1. Destruir-se'n les expectatives.
    La iniciativa es desbaratà, repetim-ho, per culpa de tots.[1]
  2. Destruir l'ordre de quelcom que estava ben organitzat i estructurat.
    Els romans, íntegres i descansats com estaven, a la primera escomesa van desbaratar l'exèrcit volsc, fatigat perquè s'havia estat dret tota la nit i sense dormir.[2]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ba·ra·tar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Joaquim de Camps i Arboix, Història de l'agricultura catalana, 1969
  2. Titus Livi, Història de Roma, llibre II