Vés al contingut

desbandar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /dəz.bənˈda/
Occidental: nord-occidental /dez.βanˈda/
valencià /dez.banˈdaɾ/, /dez.βanˈda/

Verb

[modifica]

desbandar trans., pron. (pronominal desbandar-se)

  1. Desfer-se un grup de persones, marxant cadascú per la seva banda, amb pressa i de manera desorganitzada.
    Però les tropes caldees perseguiren el rei i aconseguiren Sedequies a les planes de Jericó, on els seus soldats, abandonant-los, es desbandaren.[1]

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·ban·dar (3)
  • Anagrama: brandades

Vegeu també

[modifica]
  1. Alexandre Masoliver, El "Pobre Jeremies", 2002